dimecres, 13 de juny del 2012

Igualtat de gènere

La igualtat de gènere, segons la viquipèdia, és “la capacitat legal, social i política de les dones i homes per mobilitzar i gestionar tot tipus de recursos en condicions igualitàries”.
Crec que la igualtat és un dret, que en tots els països ha de ser important, i sobretot ha de ser respectat. Tot això queda recollit en algunes declaracions internacionals:
Declaració Universal dels Drets Humans (article 1): “tots els sers humans neixen lliures i iguals (...)”. Aquesta afirmació creiem que és considerat un principi bàsic en les societats democràtiques actuals i en lluita pels drets de les dones. 
Declaració sobre l’Eliminació de la Discriminació contra la Dona de les Nacions Unides (article 1): “la discriminació contra la dona , en la mesura que nega o limita la  seva igualtat de drets amb l’home, és fonamentalment injusta i constitueix una ofensa a la dignitat humana”.
Per una altra banda, crec que les diferències de gènere generen injustícies tant pel que fa a la salut, com a l’accés a una atenció correcta. En aquesta línia, a la carta dels drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció sanitària, es recull entre d’altres drets, el dret a la “igualtat i no discriminació”. Els criteris que orienten l’accés als serveis sanitaris són: la gravetat del problema de salut; l’efectivitat dels tractaments proposats; la justícia en l’accés, tot respectant els col·lectius més sensibles.
Segons la informació trobada i les entrevistes realitzades, he pogut descobrir que en aquests dos països la igualtat de gènere no és un fet real. Envers a l’educació, les dones tenen menys accés que els homes. 
Pel que fa a casa, les dones han de cuidar els nens, fer el menjar, netejar la casa, comprar el menjar... mentre que els homes no fan res d’això. A Catalunya la situació es lleugerament diferent, tot i que només les dones són les que col·laboren en les feines de casa.
Segons ens diu l’Awa: “Fer feines domèstiques es cosa de noies però encara que a casa [els nois] no ajuden amb les feines domèstiques s’encarreguen de fer la compra”. I a més a més afegeix la Fatou: “No trobo correcte que les noies haguem de fer tota la feina ja que els nois no fan res i ho hem de fer tot les noies”.  
Tots som igual!
En aquesta publicació us ensenyare un power point que he trobat i m'ha semblat molt interesant!
Power Point de Gàmbia
A continuació parlaré una mica de la sanitat, un tema que el considero molt important.

La sanitat,en el país estudiat, segons afirmen els autors del blog El Mundo Rojo, és pèssima. Al igual que l’educació s’ha de pagar, és a dir, no tenen seguretat social. Els metges són de medicina general, és a dir no estan especialitzats, i juntament amb la manca de material, de medecines i de recursos fan que la sanitat no sigui digna. A més a més moltes de les vegades els metges s’equivoquen en els diagnòstics per la manca d’experiència o bé de material mèdic.

Segons el mateix blog, els hospitals estan dirigits per l’exèrcit. Com que la gent no pot pagar el metge i a més a més les medecines són cares, prefereixen consultar un curandero ja que segurament els sortirà més barat.
Un mateix metge ofereix servei a diferents pobles, és a dir, pot ser el metge del teu poble però també ho es del poble del costat i de molts més. Aquesta darrera situació, el fet de compartir el mateix metge en diferents municipis, també es pròpia de la zona rural de Catalunya. Diu l’Awa “si la meva família i jo ens posàvem malalts, havíem d’anar a l’altre poble amb ruc”.
Cal remarcar, que en el país explicat, es duu a terme la mutilació genital femenina (MGF). Segons un article del Mundo, del dia 02/06/2008, hem descobert que més de 130 milions de dones africanes han estat sotmeses a la MGF, i que cada any dos milions de nenes es troben en risc de patir aquesta mutilació. Les nostres entrevistades atribuïen aquest fet a un manament de l’islam. Elles ens van afirmar que en el seu país, es practica aquesta mutilació, i estan d’acord en que es faci ja que ho diu l’islam, però saben que aquí, a Catalunya, està prohibit. Així per exemple, la Fatou ens comenta: “En el meu país es freqüent, ho diu l’Islam i ho hem de fer, però entenc que a Catalunya estigui prohibit”.